En l’àmbit de la transformació digital del sector públic, Catalunya comença a consolidar-se com un model a seguir a Europa. Així ho destaca Dani Marco, responsable del programa GovTech Catalunya del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya), en una conversa amb Joan Francesc Bañó, Business Advisor de Península, i en el marc d’un projecte GovTech conjuntament amb I2Cat.
“Catalunya és vista a Espanya, i a Europa, com un model força sofisticat en GovTech. El que vam fer va ser implementar un model sistèmic que busca identificar reptes continus, que decideix com abordar-los: treballar amb els proveïdors, amb contractes, amb centres de recerca o bé obrir-ho a l’ecosistema”.
Aquesta lògica converteix Catalunya en una administració que no només experimenta, sinó que innova amb propòsit i amb estructura. Segons Marco, aquest enfocament ha estat possible gràcies a una llarga trajectòria en innovació pública, que va començar amb mecanismes com contractes avançats o clàusules específiques que avui permeten treballar de manera més fluida amb empreses innovadores.
Els dos reptes als quals s’enfronta l’Administració Pública
L’administració continua funcionant, en molts casos, amb esquemes tradicionals que dificulten l’entrada de nous actors. Això frena la capacitat d’atreure talent tecnològic i limita l’impacte que podrien tenir moltes solucions nascudes a l’ecosistema emprenedor català. “El principal repte no és la manca de bons projectes. És que el model de contractació encara no està pensat per a les startups”, defineix Marco.
El segon gran repte és l’escalabilitat. Fer un pilot és relativament senzill; escalar-lo transversalment exigeix una coordinació estratègica molt més gran.
“Si el GovTech no està alineat amb el programa de transformació del govern, es queda en l’anècdota. Innovar no és suficient: cal transformar.”
Per això, el model català situa el GovTech dins la lògica de transformació institucional. Des d’àmbits com la salut, on ja existeix una infraestructura tecnològica avançada, fins a sectors com el turisme, l’urbanisme o els serveis socials. Cada repte es converteix en una oportunitat per redissenyar l’administració.
JFB: Entrant ja en aquest projecte concret que hem fet de GovTech, com en descriuries la importància per a la Generalitat i per a l’ecosistema tecnològic?
DM: Fins ara no existia una iniciativa específica per vincular les empreses GovTech amb l’ecosistema. Així doncs, poder identificar qui són aquestes empreses, veure com podem treballar amb elles i acompanyar-les és essencial. Primer, per nodrir el programa amb solucions innovadores, i segon, per desenvolupar el propi sector català. Les solucions ja existeixen a Catalunya, però acompanyar-les, com hem vist en altres entorns, i fer-les créixer és el que ens converteix en referents.
JFB: Per què és important innovar en l’administració pública?
DM: Barcelona, per exemple, fa uns 10-15 anys va apostar per l’àmbit de les Smart Cities, i això ha fet que avui tinguem aquí empreses molt potents en aquest sector. En l’àmbit GovTech, tenim una capacitat de compra molt innovadora i podem ser un motor de desenvolupament per a un sector que crea aquí les solucions, les prova aquí i després les escala i internacionalitza. I això té un retorn directe per a la societat. Per tant, desenvolupar el sector GovTech és el primer objectiu del nostre projecte, perquè és el que ens permetrà generar creixement econòmic i ocupació.
Quan penses en el sector públic, normalment no penses en crear ocupació al sector privat, però aquí l’objectiu és precisament aquest: que això sigui un catalitzador de nous llocs de treball i, sobretot, de l’escalabilitat internacional de les solucions.
JFB: Al teu parer, què us va portar a col·laborar amb una consultora externa durant el desenvolupament del projecte GovTech?
DM: Des de l’administració, hi ha un desconeixement força important sobre les motivacions i necessitats que tenen les startups per treballar amb el sector públic. Col·laborar amb Península, que és una consultora especialista en innovació oberta, tant amb grans corporacions com amb administracions públiques, ha aportat un coneixement directe sobre com es poden fomentar aquest tipus de relacions amb les empreses. Al final, crec que el que ens ha ajudat és a traduir d’un idioma a un altre.
JFB: Exacte, perquè parlem llenguatges molt diferents des de cada costat.
DM: Sí, traduir aquest context està molt bé. A vegades és difícil captar aquesta visió, sobretot si no has treballat abans amb aquest tipus d’actors (startups). Vosaltres heu treballat molt en això, i amb models molt similars.
JFB: Quins són els resultats més significatius que destacaries, a part d’aquest aprenentatge mutu? Hi ha algun altre resultat que vulguis ressaltar?
DM: Sí. Un dels objectius que ens vam marcar des del principi de l’eix GovTech era precisament la creació de la Digital Catalonia Alliance GovTech, una comunitat d’empreses GovTech. Existien comunitats d’empreses digitals més avançades, i volíem crear-ne una d’específica de GovTech. Però, és clar, crear una comunitat sense un pla d’acció concret es queda en res. El principal que hem tret d’aquesta col·laboració amb vosaltres ha estat tenir un pla de treball, potser a mitjà-llarg termini, i prioritzar algunes accions concretes.
Havíem d’identificar accions clau: com crear comunitat, com generar referents per visibilitzar els casos d’èxit de GovTech, i com articular tot el relat, de manera que les empreses se sentin part d’aquesta comunitat i vulguin treballar amb l’administració.
JFB: És clar. Per acabar, com creus que aquest tipus de col·laboracions poden continuar evolucionant per fomentar el GovTech?
DM: Estem en una situació en què l’administració o bé fa un salt radical en la incorporació de tecnologia, o queda completament desfasada en relació amb la societat. Les dinàmiques GovTech permeten accedir a aquest tipus de transformació i incorporació de tecnologies, generar eficiències, nous serveis, noves capacitats dels treballadors i que puguin abordar noves maneres de fer. Tot això és GovTech. Si la incorporació de tecnologies no serveix per reformar l’administració i tornar-la més àgil, no serveix de res. D’aquesta manera, en el futur veig que ve una transformació profunda de l’administració gràcies a la tecnologia.
Com veiem el GovTech a Catalunya des de Península
Tal com ens convida a reflexionar Dani Marco, el model català no pretén ser únic ni tancat. La seva virtut rau en la seva capacitat de replicació àgil, la seva orientació a resultats mesurables i la seva estructura flexible. L’aposta GovTech permet a les administracions passar de la retòrica a l’acció, integrant tecnologia, talent i ecosistema de forma estratègica.
Per a directius públics, responsables d’innovació i actors de l’ecosistema GovTech, el missatge és clar: no es tracta només de llançar reptes, sinó de construir sistemes capaços de detectar, activar i escalar solucions, en sintonia amb les transformacions que la societat exigeix.
